Història dels Bunkers
La bateria antiaèria
Al cim del Turó de la Rovira durant la Guerra Civil espanyola es va instal·lar una bateria antiaèria. L'objectiu era protegir la ciutat de Barcelona de l'aviació feixista italiana que va utilitzar una tàctica sanguinària anomenada "bombardeig en estora" (posteriorment aquesta tàctica es va generalitzar durant la Segona Guerra Mundial).
El bombardeig en estora va provocar al votant de 800 morts, més d'un miler de ferits i la destrucció total d'uns 50 edificis. La ciutat comptava com única defensa una àmplia xarxa de refugis subterranis i aquest sistema de bateries antiaèries instal·lat pel Govern de la República.
Inicialment estava dissenyada per allotjar dos canons, però finalment es va disposar l'any 1938 de 4 canons Vickers de 105mm.
Entre el 25 i el 26 de gener del 1939, en el moment de la retirada, l'exèrcit republicà va inutilitzar les peces d'artilleria, però no les va retirar. Acabada la Guerra Civil tot l'espai va quedar en desús deixant les restes de les construccions de la bateria abandonades.
Los Cañones - Barri de barraques
En este mismo emplazamiento, a mediados de los años 40 se estableció un barrio de barracas conocido como "Los Cañones". Se aprovecharon las construcciones de la batería antiaérea como los puestos de mando, las salas de oficiales o el dormitorio de la batería para levantar las primeras barracas.
In the Can Baró neighborhood there were three shanty towns: "Los Cañones" (the Bunkers of Carmel), Raimon Casillas (on the big curve of the Carmel road, known as the curve of the pear) and Francisco Alegre (in the old quarry of Can Velez, now a large car park).
These shanty towns were in subhuman conditions, without water, light, sewage or garbage collection. From 1940 there was a Regional Plan to build an urban park, but in reality it was a free zone (there was no legal impediment), only the shanties built after 1953 were considered illegal.
The shanty towns used to have a large social activity, and the three areas of Can Baró weren't an exception, since the end of the 1960s many social demands were made and a long struggle began, ending in 1990 when the last shanities of the Calle Francisco Alegre were demolished.
Los Cañones, reached 110 shanities and 600 habitants and lasted until 1990. The other two shanitiy towns of Can Baró had 135 shanities (Raimon Casillas) and 306 (Francisco Alegre).
